Hacendado, la marca blanca de Mercadona, anuncia en les seues prestatgeries amb grans lletres el seu edulcorant natural sense cap pudor: "Edulcorant de la planta de Stevia". Per descomptat, des de lluny el consumidor llegeix Stevia. Però dista molt de ser real que el que es compra en adquirir aquesta caixeta siga Stevia natural. Ho confessen en els ingredients, en la posterior i amb una mida molt més menuda: "Edulcorant de taula a base de eritritol E-968 i glucòsids d'esteviol (3,5% d'extracte de stevia)". O siga, que el consumidor que creu que compra un producte natural, el que està comprant és un producte processat i que de Stevia tot just té aquest 3,5%.
Per què aquest engany? Anem per parts: per ara, la normativa europea manté prohibida la comercialització de la fulla de Stevia com a aliment. El negoci passa així de mans dels productors de la planta, els menuts agricultors, a les grans indústries alimentàries que tenen mitjans tècnics per processar les fulles i produir l'extracte de Stevia: glucòsid d'esteviol que, per descomptat, és el que es permet comercialitzar segons la normativa de la UE (gràcies a la pressió dels lobbys empresarials de la indústria alimentària, com apunta Francisco Alcaraz, productor d'aquesta planta i portaveu de l'Associació d'Amics de la Stevia). Però aquest extracte és tan potent que no fa factible que es comercialitze com a edulcorant si no se li suma el que anomenen un "agent de càrrega", és a dir, un altre producte que li done volum. Aquest agent de càrrega és habitualment el eritritol, un alcohol de sucre (glucosa fermentada) similar al xilitol, que encara que pot produir-se de manera natural, industrialment es produeix a partir de glucoses a què se li aplica un llevat. Un producte del qual probablement fuig el consumidor que busca un edulcorant natural per a la seua alimentació.
Aleshores és publicitat enganyosa? Rubén Sánchez, portaveu de FACUA opina que sí: "És publicitat enganyosa, ja que fa pensar al consumidor que adquireix un producte totalment natural (la Stevia) que en realitat no ho és, en aquest cas, l'etiquetatge i la tipografia per anunciar-se com Stevia estan pensats per induir a l'error del consumidor, i les administracions competents en matèria de consum haurien de requerir que es retiren aquests productes i se'ls canvie el nom".
Però si Mercadona ho fa mal, pitjor ho fa encara Natreen. Aquesta empresa multinacional líder del sector de l'edulcorant també anuncia el seu producte com "Stevia" en les seues caixes i, a més, eludeix posar els components que acompanyen la seua Stevia i molt menys el percentatge de la composició del seu edulcorant presumptament natural a la seua pàgina web del producte. En l'etiquetatge, on és obligatori per llei indicar els ingredients, pot llegir-se que el seu "Edulcorant de la planta Stevia" porta moltes més coses: lactosa, carbometilcelulosa sòdica reticulada, L-Leucina... No cal ser expert per a adonar-se que molt natural no és l'edulcorant de Natreen.
No és l'única vegada que les indústries alimentàries intenten enganyar als consumidors oferint-productes naturals que en realitat no ho són. Ho vam veure amb la prohibició de posar-li "Bio" a tot allò que no ho és en realitat, encara que molts falsos bio segueixen a les prestatgeries després estratègies d'engany de tot tipus en els etiquetatges.
La bona pràctica, que també n'hi ha, la podem trobar en empreses com Azucarera, que comercialitza el seu edulcorant amb un nom diferent a Stevia (ja que, com hem vist, no ho és). Truvia, l'edulcorant d'Azucarera té menys Stevia encara: un 1% de glucòsid d'esteviol. No obstant això, Azucarera aclareix que el seu eritritol l'obté de la fermentació del blat de moro de manera natural. A més, una portaveu d'Azucarera consultada apunta que "tot i que la majoria dels nostres competidors no ho fan, nosaltres (Azucarera) vam decidir declarar en el propi pack el contingut d'extracte de Stevia per donar la màxima informació als nostres clients", i conclou apuntant que "no es pot usar major concentració en els extractes de Stevia perquè la dolçor seria excessiva".
Malgrat que Azucarera almenys no enganya a la seua clientela, el problema de fons és per què cal fer un extracte de Stevia si usant les seues fulles de manera natural (com en les infusions) podríem donar-li la dolçor que vulguem a allò que vulguem endolcir. Ni tan sols l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició sap respondre a això: tot i que reconeix que des de 2007 l'ús de l'estèvia de manera natural (sense processar) com a aliment està tornant a ser analitzada (ja ho va ser el 1999 quan els lobbies van aconseguir que es demanés una informació extra i paralitzar la seua aprovació com a aliment); tot i que 7 anys després no han donat resposta. Si la fulla de Stevia s'autoritzés com a aliment (una cosa lògica si tenim en compte que el seu extracte més pur es comercialitza com edulcorant), llavors els que farien negoci serien els productors, els agricultors, i no la gran indústria alimentària dedicada a processar-la.
I què passa fora de les nostres fronteres, on la pauta del mercat no la marquen els lobbies de Brussel·les? Doncs a Argentina es comercialitza la planta des de fa anys, i al Japó el seu ús com a aliment està aprovat des de fa més de 40 anys.
A Europa, la batalla entre natural i processat per ara està perduda per als que pretenem una alimentació sana i directa que vaja de l'agricultor al menjador de casa. Almenys, mentre els que ens diuen què podem i no menjar siguen els que manipulen (en el pitjor sentit de la paraula) la nostra alimentació.
Facebook Stevia Segària
stevia.segaria@gmail.com
Font: Huffington Post Ricardo Gamaza
